Estimat / Rosselló, / si podies / venir, / amb la barca / del temps, / amb el vent / de llevant, / a l’Alguer, / i senties / amb mi / com és viu, / i arrelat, / i tan clar, / aquest nostre / parlar / català / de l’Alguer, / com et diu / el teu nom / i somriu / la ciutat / de l’Alguer, / allunyat / amic meu / que ara ets / als xiprers, / a l’indret / on comencen / a obrir / el record / i el veler / el camí / que et va ser / sempre car, / el camí / de la mar / de l’Alguer.

Salvador Espriu, Per a una “suite” algueresa (1959)